dijous, 23 de maig del 2013

Un Homer hipertextual



El texte de Koskima ve a respondre en certa mesura aquelles preguntes que a un se li plantejen quan llegeix la teoria introductòria a les ficcions hipertextuals. Mitjançant un anàlisi d'una ficció hiperextual clàssica com és la reiterada Afternoon, a story, és possible fer-se una idea aproximada de la forma en que es desenvolupa la lectura de ficció hipertextual. Al respecte crec important destacar alguns punts:

  • a la narrativa convencional existeix una sola història i una trama que reordena els aconteixements. A Afternoon aquesta divisió és problemàtica ja que diferents lectures produeixen, no tan sols trames diferents, sinó també històries diferents. Tot i això si un segueix un nombre de camins suficient és possible també reconstruir una mena d'història comuna.
  • Aquestes trames es construeixen mitjançant enllaços a seleccionar pel lector. Aquests enllaços poden ser condicionals. És a dir que només són operatius si s'ha seguit un camí. Aquest fet crec que obre una vía per a la producció de sentit i l'evitament de l'absurd, cosa que em preocupava en la visió que tenia fins ara.
  • Un altre tema que no acabava de veure clar de l'hipertext de ficció és que el lector es consideri autor. Koskima en diu “comparar l'arquitecte amb el guia turístic”. D'alguna manera es reconeix que l'actuació del lector està limitada per les possibilitats de l'autor. Tanmateix, sí que se'l podria anomenar co-narrador, en el sentit que pot alterar l'ordre de la narració. En la mesura que altera aquest ordre, altera també la interpretació dels personatges i, d'alguna manera, els crea.
  • L'hipertext de ficció no té inici ni final definits clarament de manera que no es pot considerar narratiu.

Reconec que després de llegir gairabé tot el text de Koskima segueixo sense tenir una idea clara del que representa la lectura d'un hipertext de ficció. Dic gairabé perquè, seguint l'avís de l'autora no he llegit alguns dels pàrrafs. La única manera vàlida al final per entendre tot plegat serà enfrontar-se un mateix a la literatura hipertextual tal com en el seu moment ho vaig fer amb els textos d'Homer. De tant sentir-ne a parlar, m'han entrat ganes de llegir Afternoon.

BIBLIOGRAFIA:
-  Borràs, L. (ed.) (2005). Textualidades electrónicas. Nuevos escenarios para la literatura. Barcelona. Ed. UOC.

7 comentaris:

  1. Hola Josep, sí, efectivament, és una mica complicat entendre què, exactament, es pretén amb l'hipertext de ficció. De fet, té molts detractors els quals no acaben de veure clar una expressió artística tant, podríem dir-ne, avantguardista, en el sentit de trencar amb molts dels conceptes tradicionals de la literatura. Ara bé, trobo també que és molt interessant, aprofundir en aquest tema, per tal de poder copsar millor el fenòmen hipertextual, i tanmateix, una mica la manera nova de "pensar", de dirigir el pensament cap nous horitzonts, que alguns pretenen assimilar a la manera a com funciona el nostre cervell, si bé, la cosa, per altra banda i des dels àmbits de la neurociència, per exemple, encara s'està investigant i no està gens clara.
    Una abraçada,
    Josep Gonzàlez R.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari Josep.
      A mi també m'interessa la forma hipertextual de ficció en tant que expressió del funcionament mental. Quines són les històries grabades al cervell? Quins nous camins de pensament obren al ser exposades?
      Una abraçada,
      Josep Ferran

      Elimina
  2. HJola Josep Ferran. Acabo de localitzar el teu bloc i passo a fer el meu primer comentari després de pegar-hi una ullada.
    Pel què fa a la confecció, veig que has obtat èl servidor Bloger que em sembla que és de Google, com jo. Amb un diseny acurat i de fàcil lectura i localització d'etiquetes i hipervincles.
    endavant que aquest món hipertextual és apassionant.T'ha de dir que en referpència al hipertext de ficció, jo en sóc un practicant.
    salut
    J. Mèlich

    ResponElimina
  3. m'agradaria que visitessis el meu bloc i en fessis algun comentari.
    gràcies per endavant.

    ResponElimina
  4. Hola

    Koskima es massa generalista i enfoca la seva opinió, en una vesant del hipertext. La gran quantitat de creació d´hipertext, realment ni tansols preten tenir una vesant literaria, sinó tan sols un ordre d´idees i la seva exposició a qualsevol que la vulgui escolar

    ResponElimina
  5. Hola,

    A l'hora de parlar de textos narratius, la teoria literària distingeix entre història (seqüència d’esdeveniments en l’ordre causal-temporal que succeeixen) i trama (ordre en que aquests esdeveniments es narren). Amb l’hipertext Afternoon, aquesta diferència es complica, atès que diferents lectures poden produir històries o trames diferents. Per tal que puguin ser llegits en diferent ordre però amb coherència, es fan servir alguns subterfugis com no incloure informació temporal en alguns fragments, amagar la identitat del narrador/focalitzador, utilització de pronoms per tal que el lector els adapti al context,... Crec recordar que, fa uns anys (aprox. 20) van sortir una serie de llibres de còmics en els quals segons la historia que vulgués fer t'havies d'anar a un capítol o altre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si! "Elige tu propia aventura". A mi em va agafar de petitet i tenia una bona col·lecció. Tanmateix, i tot i no poder definir-la del tot, crec que la ficció hipertextual és una altra cosa.
      Gràcies pel comentari igualment Jesus.

      Elimina