El
llibre es fa ressó igualment de certes pors que associen la pèrdua
de formalitat en el llenguatge a la xarxa amb una certa pèrdua
qualitativa de la llengua. Tanmateix, Crystal explica suficientment
com cada cosa té el seu moment i, així, la web és un mitjà
principalment format per textos escrits formals (més o menys caòtics
segons el disseny web o l'expertesa tecnològica però en clar procès
de millora). De la mateixa manera posa damunt la taula el problema de
la globalitat de l'anglès per a les comunicacions en xarxa. Aquí,
tot i apuntar que l'estadística diu que cada vegada s'utilitzen més
llengües diferents, també evidència que les llengües minoritàries
tindran dificultats per exemple per als programes de reconeixement de
veu. He pogut comprovar doncs personalment cóm a la tablet de mon
pare el programa reconeixia “guguel” com a “google”, però en
canvi per anar al meu blog de l'assignatura de Mitjans de comunicació
“el calaix dels mitjons” em calia escriure-ho per la inutilitat
de dir-ho de veu.
Sigui
com sigui, per a Crystal, aquesta ciberparla que analitza s'ha
d'incloure dins “la mayor revolución del lenguaje que haya habido
jamás” (p.276) en un context mediat per la comunicació via
ordenador i amb unes conseqüències socials que l'autor no
s'aventura a desvetllar.
-
David
Crystal (2002). El lenguaje e
Internet.
Madrid. Cambridge University Press
Tens raó i a més afegiria que l'autor considera que la ciberparla comparteix més trets amb el llenguatge escrit que amb la llengua oral, encara que també es veu fortament influïda per ella.De fet D. Crystal defensa que la ciberparla és un altre mitjà, és més que una barreja de característiques d'una i una altra modalitat, constitueix [...] una autentica varietat lingüística [...]1
ResponElimina[1] Crystal, D. (2001) El Lenguaje e internet pdf 1 Material UOC pag. 110
El “problema” o novetat pot esdevenir quan traspassem aquestes abreviatures o expressions a la nostra parla habitual. Jo mateixa -que sempre havia estat bastant crítica amb els efectes dels sms i wassaps a la llengua- m’he trobat dient que estic 404 per dir que no estava parant atenció a una conversa i dient LOL en converses orals. Encara no veig clar si els efectes d’internet ver la llengua seran positius o negatius o si, simplment, el seu desenvolupament natural.
ResponEliminaSalut!
Gràcies pel teu comentari Silvia.
Elimina404...buff, no ho havia sentit mai. Diga'm ciberignorant!
El cas és que jo crec que el llexic i els jocs de paraules d'internet venen a afegir-se a la riquesa de les llengües i no a empobrir-les. Per una altra banda, és possible que ara s'escrigui més que mai. El que sí crec que s'huria de vigilar més és adaptar els ensenyaments a les noves formes a la xarxa: més breus, més immediates, obertes... però sense perdre allò que té de bó el codex, com podríen ser la capacitat d'analisi, sintesí o memorització.
Ferran
Totalment d'acord amb tu, Ferran. En aquest sentit, la UOC crec que està intentant adaptar-se bastant bé (no tinc ni idea de com van les coses en altres universitat). Com a mínim, en aquesta assignatura ens estan donant eines d'anàlisi i encoratjant-nos a endinsar-nos en aquest món nou per a molts (nou per a una servidora, en tot cas). Salut!
ResponEliminaCom el Ferran, opino que la nova ciberparla enriqueix la nostra comunicació. Tanmateix, penso que el que s’hauria de vigilar és el tema de les faltes d’ortografia. De vegades veus comentaris, sobretot a Facebook, davant els quals et preguntes si han estat escrits malament a posta, doncs sembla increïble poder escriure tantes barbaritats.
ResponEliminaEn part estic d'acord, veig clar que la ciberparla és una llengua majorment escrita amb trets de l'oralitat que fan que evolucioni ràpidament en mitjans molt dinàmics, que cada vegada amplien més la seva àrea d'influència, i incideix en l'evolució de la mateixa llengua escrita, tradicionalment més fixa i estable.
ResponEliminaEn tant que afegeix, és riquesa, però no deixa de plantejar alguna problemàtica, penso en la fractura digital: amb qui pots fer servir termes com els exemples que posava la Sílvia (404 o LOL) sense haver d'explicar què volen dir? Alguns dels nous termes, almenys de moment, no són més propis d'un argot que d'una llengua?
Lorenzo