Noves percepcions del món

La crónica dels fets ocorreguts durant les revoltes àrabs ha canviat en part la perecepció que la societat occiental té del món. Segons sembla els àrabs no eren ni tan indiferentment feliços vivint sota les dictadures, ni tan fanàtic-religiosos com ens pensàvem o ens fèien pensar. En canvi, en les seves queixes s'ha vist retratada la democràcia occidental. Una part significativa dels europeus i americans han seguit l'exemple àrab, sortint al carrer per tal de retornar a uns principis democràtics que actualment es troben en evident retrocés. Tots aquests fets han vingut contextualitzats clarament per una nova forma de tecnologia i comunicació que és la de les xarxes socials.

De fet, sembla com si al món s'hi estiguès formant una nova forma de conviure diferent de l'estructura econòmica pseudo-democràtica o directament dictatorial on s'ha sustentat fins avui la societat. Aquesta nova forma ho és perquè encara no es troba controlada pel poder centralitzat sinó que pertany a les associacions, als individus, a totes les persones que hi tenen interés. I no està controlada perquè no és deixa fer tan fàcilment. És una mena de pensament col·lectiu fet de relats, imatges i opinions creades entre tots. La immediatesa i l'espontaneitat dels comentaris pujats a twitter o facebook o la frescor i credibilitat de les imatges descarregades a la xarxa des dels mòbils ha fet que en els règims totalitaris s'obrissin escletxes a l'exterior que, amb major o menor fortuna, han estat utilitzades per a canviar les coses. Al menys per canviar la percepció que es té de les coses. De manera similar, a les democràcies occidentals l'agenda informativa selectiva dels grans mitjans informatius ha hagut de ser canviada per les evidències indefugibles que la xarxa duia. L'expansió viral de les notícies creades per la pròpia gent és cada dia una major amenaça per al control de la opinió pública dels mitjans. La plaça pública virtual sembla cada dia més forta. Mentre, el poder que la voldria ofegar té cada vegada menys credibilitat.

WEBGRAFIA:

- http://desdelamediterrania.cat/2011/03/03/revoltes-arabs-i-xarxes-socials/

- http://www.cafebabel.es/article/37496/revolucion-entre-tweets-primavera-arabe-periodismo.html

- http://www.lavanguardia.com/politica/20111022/54234096793/movimiento-y-politica.html

Análisi d'un bloc polític

Per a l'anàlisi lexicomètrica he investigat un bloc polític. Concretament el de la diputada al parlament espanyol i líder del partit UpyD Rosa Díez. Per alguna raó que se m'escapa he utilitzat aquest partit per als diferents treballs sobre política al llarg de la carrera i ara també ha estat així. Si en l'assignatura sobre teoria política vaig poder observar cóm aquest partit s'ajustava als paràmetres actuals de tendència política de caire representatiu, ara he pogut extreure algunes conclusions que defineixen una mica més les seves linies directius com a partit.

S'han usat per a l'anàlisi els posts al blog el blog de Rosa Díez des de març fins a juny de 2013. Aquests han estat:

• “De pactos y sectetos” (03-06),

• “Ondarroa siempre ha sido un lugar complicado” (15-05),

• “Como dos gotas de agua” (29-04),

• “Querella preferentes: contra la impunidad y por la regeneración democrática” (16-04),

• “NO” (25-03),

• “Las oportunidades perdidas de PP y PSOE” (22-03),

• “No hay mayor corrupción política y democrática que la permisividad ante ETA” (17-03),
• “La perversión de la política” (11-03).

En tots aquests textos les paraules que, evidentment, han estat més utilitzades han estat articles com “el, la, los, las” o conjuncions com “a, y, o”. Entrant a considerar noms comuns la paraula més utilitzada ha estat “gobierno” amb 32 vegades. Aquesta ha estat associada principalment al verb fer en la forma “haga” però també al verb saber en la forma “sabe” o al verb creure en la forma “cree”. L'associació amb noms comuns ha estat principalment amb “batasuna”, “socialista”, “amigo” o “democrático. El segon nom, en aquest cas nom concret, ha estat “ETA”, usat 28 vegades. Les paraules amb que s'ha associat han estat principalment verbs com “vuelva”, “reclama”, “atentaba” o “toma”. Amb 27 vegades la tercera paraula més utilitzada ha estat un adverbi: “más”, seguida de política (26) y “nos” (21). A més distáncia ja trobem “PP” (17) i “PSOE” (16) , “democràcia” (15), “España” (14) i “ciudadanos” (12). Destacar ara aquesta darrera paraula com apel·latiu habitual per al conjunt de la població a diferència d'altres com “hombres”(0), “mujeres” (0), o “personas”(1). Dins les absències destacar també la d'altres partits polítics: CIU (0), PNV (0), per exemple, els quals són anomenats com “nacionalistas” (2) . En aquest mateix sentit no apareixen “catalanes” (0) o vascos (0), y sí “españoles”, al menys en una ocasió. Altres paraules utilitzades sovint són “pacto”, “ellos” (11) , “estado” “partidos”, “diputados”, (9), “acuerdo”, “pactarán” “hecho” “claro”, “siempre” (8) o “estamos” i “somos”, amb 7 vegades.

Aquest panorama lexicomètric ens dona idea d'un discurs directe amb objectius molt clars, com poden ser el govern o ETA, on aquests s'associen a verbs com fer, creure o saber. Cal dir que , tot i no prendre conclusions precipitades, xoca bastant aquest tipus d'agenda blocaire en comparació per exemple amb la que presentava en Daniel Meri al seu blog Benvinguts a l'hipertext. S'estableix, igualment, una distinció en tot el context entre un nosaltres i un ells, on el nosaltres són els ciutadans i l'ells els partits principals de l'Estat. Destaquen, al meu parer, dues qüestions. Per una banda el fet d'obviar referir-se a partits catalans i vascos com a tals i fer-ho, en canvi, sota el sobrenom de “nacionalistes”. Per una altra, existeix un cert tó institucional i eclèctic en l'ús de paraules habituals com “España”, “política”, “democràcia” o la mateixa “ciudadanos” amb les que sembla haver-hi una voluntat d'identificació. En darrer terme, en un segon nivell d'utilització podem parlar de paraules com “pacto”, “acuerdo” “pactarán”, “somos” o “estamos” on es podríen definir una segona linia d'objectius a mostrar en el bloc.