El
texte de Koskima ve a respondre en certa mesura aquelles preguntes
que a un se li plantejen quan llegeix la teoria introductòria a les
ficcions hipertextuals. Mitjançant un anàlisi d'una ficció
hiperextual clàssica com és la reiterada Afternoon, a story,
és possible fer-se una idea aproximada de la forma en que es
desenvolupa la lectura de ficció hipertextual. Al respecte crec
important destacar alguns punts:
- a la narrativa convencional existeix una sola història i una trama que reordena els aconteixements. A Afternoon aquesta divisió és problemàtica ja que diferents lectures produeixen, no tan sols trames diferents, sinó també històries diferents. Tot i això si un segueix un nombre de camins suficient és possible també reconstruir una mena d'història comuna.
- Aquestes trames es construeixen mitjançant enllaços a seleccionar pel lector. Aquests enllaços poden ser condicionals. És a dir que només són operatius si s'ha seguit un camí. Aquest fet crec que obre una vía per a la producció de sentit i l'evitament de l'absurd, cosa que em preocupava en la visió que tenia fins ara.
- Un altre tema que no acabava de veure clar de l'hipertext de ficció és que el lector es consideri autor. Koskima en diu “comparar l'arquitecte amb el guia turístic”. D'alguna manera es reconeix que l'actuació del lector està limitada per les possibilitats de l'autor. Tanmateix, sí que se'l podria anomenar co-narrador, en el sentit que pot alterar l'ordre de la narració. En la mesura que altera aquest ordre, altera també la interpretació dels personatges i, d'alguna manera, els crea.
- L'hipertext de ficció no té inici ni final definits clarament de manera que no es pot considerar narratiu.
Reconec
que després de llegir gairabé tot el text de Koskima segueixo sense
tenir una idea clara del que representa la lectura d'un hipertext de
ficció. Dic gairabé perquè, seguint l'avís de l'autora no he
llegit alguns dels pàrrafs. La única manera vàlida al final per
entendre tot plegat serà enfrontar-se un mateix a la literatura
hipertextual tal com en el seu moment ho vaig fer amb els textos
d'Homer. De tant sentir-ne a parlar, m'han entrat ganes de llegir
Afternoon.
BIBLIOGRAFIA:
- Borràs, L. (ed.) (2005). Textualidades electrónicas. Nuevos escenarios para la literatura. Barcelona. Ed. UOC.