Una de les principals ensenyances que el texte de Séré aporta fa referència a l'existència d'una tradició en la forma de la transmissió de coneixements. És curiós observar cóm, des d'abans de la invenció de la impremta, una mena de forma hipertextual es presenta al llenguatge escrit de manera que la podríem anomenar gairabé com a natural per als processos d'aprenentatge. Aquesta forma proposa una lectura transversal, otorga una coherencia com a tot significant, facilita la consulta visual i suggereix un recorregut de consulta, sempre en funció de l'usuari i dels moments de l'aprenentatge. Cal demanar-se ara, quines novetats implica la realització hipertextual en suport digital tal com la coneixem en l'actualitat i, en aquest sentit, el texte de Séré ofereix algunes molt bones pistes.
"La herramienta informàtica utilitzada en el documento hipertexto, además de usar las mismas características formales que los géneros anteriores, ofrece una mayor flexibilidad de composición de las páginas y una interactividad más intensa que libera a los usuarios". (p.128)
D'aquesta manera l'eina informàtica del document hipertext planteja canvis i millores en els sistemes anteriors d'aprenentatge alhora que es construeix com a sintesi formal d'aquells.
Un dels canvis, com vèiem, vindria donat pel suport en pantalla que aniria encaminat a un desenvolupament continu, no jerarquitzat, de la informació el que implicaria en primer lloc, una nova memòria espacial i física i, en segon, una memorització de gestos relacionats amb la manipulabilitat de la pantalla.
Una de les millores, segons Séré, vindria donada per la profunditat d'emmagetzament del document hipertextual, de manera que, mitjançant Internet, l'usuari pot accedir a fonts enciclopèdiques o a altres fonts relaciones.
"el documento hipertexto se presenta, por ello, como un nuevo género, más universal que los precedentes en cuanto su accesibilidad a los conocimientos y más flexible, en la medida que puede responder mejor a las necesidades reales de los aprendientes" (p. 130)
Finalment, una altra millor respecte els sistemes tradicionals ve donada per la capacitat de no ser un document tancat en sí mateix i abocat a envellir, sinó que poden realitzar-se transformacions i afegir nous documents.
BIBLIOGRAFIA:
- Séré, Arlette: El documento hipertexto en el discurso de transmisión de conocimientos, Universidad Complutense, pp. 117-136
Tal i com comenta R. Chartier la pantalla no és una pàgina sinó un espai de tres dimensions que té profunditat i per tant en l'espai digital és el text mateix, i no el seu suport, el que està plegat. La lectura del text electrònic ha de pensar-se, llavors com "desplegant el text", una textualitat tova, mòbil i infinita. D'altra banda cal considerar que segons quina lectura dosifica el text sense necessàriament atenir-se al contingut d'una pàgina, i compon ajustos textuals singulars i efímers. Així doncs aquesta lectura discontínua és segmentada, suposa una lectura ràpida i fragmentada, que busca informacions.
ResponEliminaGràcies Jesus pel comentari.
ResponEliminaDe fet ara els meus pares han comprat una tablet i els mirava d'explicar cóm han d'habituar-se a la lectura en pantalla, amb les seves ruptures, gestos i fragments. És una manera d'aplicar-ho no?
Estic d'acord amb el que esteu dient. Però ep una cosa:
ResponEliminaés una textualitat nova, mòbil i infinita, però continua sent jerarquitzada si no es treballa socialment. Les noves TIC ens donen l'oportunitat de treballar en comunitat i minimitzar antigues jerarquies, però qui decideix què entra en un hipertext? Si volem acabar amb antics vicis és per aquí per on hem de començar.