Pluma de ganso

El texte d'Isidro Moreno explica suficientment cóm es fa necessari un coneixement profund de les possibilitats tecnològiques per tal d'utilitzar tota la capacitat de l'escriptura hipertextual. Infografia, tipografia, fotografia i audiovisual han de èsser integrats dins la narrativa de manera adequada per tal que el que es vol expressar sigui expressat de la millor manera possible. D'aquesta manera, l'anomenat lectoautor es veurà implicat en un diàleg amb la narració en el que seleccionant, transformant i construïnt descobrirà nous aspectes que ni l'autor de l'hipertext hauria pensat. L'escriptura hipertextual obre així dos aspectes a tenir en compte: per una banda el coneixement tecnològic i per una altra el coneixement de les estructures de pensament. S'ha de dir que si la ment té una forma de funcionar aquesta no és en absolut la de la estructura lineal habitual. El que es fa possible ara mitjançant les estructures d'escriptura interactiva és recuperar una expressió que emuli el funcionament neuronal. Moreno parla d'estructures lineals amb metaestructura interactiva, lineals amb intrainteractivitat intel·ligent, interactives subsidiàries d'estructures lineals, iterativo-interactives, obertes, semiobertes o convergents i, fora de mantenir un discurs únicament teòric, dona exemples aclaridors d'aplicació museística realitzats per ell mateix. Cal doncs, posar-se al dia de les possibilitats expressives per tal de “manejar la pluma digital con igual soltura que la pluma de ganso” (p.128).

- Virgilio Tortosa (ed) (2008). Escrituras digitales. Tecnologías de la creación en la era virtual. Alicante. Publicaciones Universidad de Alicante.